Noves reaccions multicomponent per dissenyar compostos actius contra els paràsits de la tripanosomiasi

12.07.2016

Les reaccions multicomponent són protocols que faciliten la síntesi química de nous compostos, i són especialment importants per obtenir molècules amb activitat biològica com a agents terapèutics contra diversos patògens. La revista química d’alt impacte Angewandte Chemie International Edition presenta ara un treball científic sobre reaccions multicomponent d’interès potencial per obtenir nous compostos actius contra els paràsits que causen la tripanosomiasi. La recerca està liderada pel catedràtic Rodolfo Lavilla, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona, i membre del Grup de Recerca ChemBioLab (UB), amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB).

La tripanosomiasi africana humana —la malaltia de la son— és una parasitosi transmesa per la mosca tse-tse i causada per protozous del gènere Trypanosoma. És present en prop de quaranta països de l’Àfrica subsahariana i, en més del 98 % dels casos notificats, el paràsit causant és el Trypanosoma brucei gambiense. En el cas de la tripanosomiasi americana o malaltia de Chagas, que es transmet per la picada d’una xinxa, entre sis i set milions de persones estan infectades pel patogen (Trypanosoma cruzi), la majoria de les quals es troben a l’Amèrica Llatina.

Una metodologia de síntesi més directa i eficient

Les reaccions multicomponent són molt directes i conceptualment simples. Els nous processos desenvolupats per l’equip de recerca es basen en la química heterocíclica clàssica, i en condicions ideals, permeten assolir la síntesi completa de productes en una sola etapa. De caràcter versàtil, permeten obtenir una àmplia col·lecció de productes i seleccionar com a fàrmac el compost amb millors característiques biològiques.

El nou estudi, que és de caràcter preclínic, mostra l’activitat in vitro dels nous compostos contra els paràsits T. bruceiT. cruzi. Tal com explica el catedràtic Rodolfo Lavilla, «un dels aspectes més innovadors de la nova reactivitat és que, a més de permetre una síntesi molt eficaç i en condicions molt suaus, representa una via d’activació nova d’uns compostos fonamentals en les reaccions multicomponent, que són els isonitrils».

Segons els autors de l’estudi, en futures investigacions caldrà conèixer quin és el mecanisme d’acció dels nous productes —altament selectius i amb baixa toxicitat cel·lular en les proves in vitro— i ampliar els estudis preclínics amb models animals de laboratori.

En aquest treball, que és de caràcter interdisciplinari, cal destacar la col·laboració dels professors F. Javier Luque, del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la UB (química computacional); Rocío Gámez Montaño, de la Universitat de Guanajuato, a Mèxic (síntesi i model mecànic); John M. Kelly, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres (estudis biològics sobre l’activitat antiparasitària), i Diego Muñoz Torrero, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la UB, i Belén Pérez, del Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia de la UAB (perfilatge farmacèutic dels compostos químics). En l’obtenció dels resultats experimentals, destaca la contribució dels doctorands Kranti Kishore (Universitat de Guanajuato) i Ouldouz Ghashghaei (Facultat de Farmàcia UB), juntament amb la professora Carolina Estarellas, del Departament de Nutrició, Ciència dels Aliments i Gastronomia de la UB.